Quan és possible es prioritza vegetació autòctona, però l’ús exclusiu d’aquestes espècies en l’entorn urbà és limitant. S’utilitzen també espècies que no són autòctones (sempre evitant espècies amb caràcter potencialment invasor) i que ofereixen característiques que beneficien la qualitat de l’entorn i que s’adapten a baixos requeriments hídrics.